Tonimolla.cat | Bloghttp://www.tonimolla.cat/blog.phpTue, 31 Jan 2012 10:13:15 +0100Més sobre Chirbes http://www.tonimolla.cat/eblog.php?pl=410Tue, 31 Jan 2012 10:03:52 +0100La Sexta tv va estrenar anit en obert la série "Crematorio", basada en la novel·la del mateix nom del magnífic escriptor valencià Rafael Chirbes. En sóc un fanàtic seguidor. Tot el que ha escrit aquest home de Tavernes de la Valldigna em sembla d'un altíssim valor. El 2008 ja vaig parlar en un article de premsa al Periódico de Catalunya d'aquest crematori valencià que ens envolta per terra, mar i aire. Per si és del vostre interès: Crematorio http://www.tonimolla.cat/eblog.php?pl=409Mon, 16 Jan 2012 09:57:00 +0100Cruyff i la fórmula Guardiola http://www.tonimolla.cat/eblog.php?pl=408Thu, 29 Dec 2011 09:19:37 +0100Els qui mouen la porqueria http://www.tonimolla.cat/eblog.php?pl=407Wed, 30 Nov 2011 09:56:27 +0100El corredor com a panacea http://www.tonimolla.cat/eblog.php?pl=406Mon, 28 Nov 2011 09:10:53 +0100No volem l'estatut http://www.tonimolla.cat/eblog.php?pl=405Fri, 18 Nov 2011 11:05:19 +0100L'IMC de Melina (l'Horta Nord) ha organitzat una exposició retrospectiva de l'obra de Manolo Fuster (www.manolofuster.com). Us convide a visitar-la. I us passe el text que he preparat per al catàleg: MANOLO FUSTER, AL PAS DELS DIES Toni Mollà Manolo Fuster i jo som fills d’una gent que vivia amb la clau al pany. D’una societat càlida que atorgava sentit a la vida jugant a llargues al Tossal, sopant a la fresca d’una figuera i inventat utopies que llavors crèiem necessàries. L’edat, com és natural, ens ha fet créixer cadascú a la nostra manera i ens ha ampliat els nostres horitzons vitals. En el camí, que cadascú ha fet també de forma personal, sempre hem trobat algun lloc de conversa fèrtil. L’Associació Juli Benlloch de Meliana, allà a la darreria dels anys 70, en va ser el primer. L’escala del trinquet, amb el filòsof Paco Cabanes, el Genovés, com a gran catedràtic, va ser la nostra universitat popular. Allí aprenguérem, millor que en cap altre lloc, que els quinzes decisius s’apunten jugant a l’aire i buscant l’encaix. Les coses, això també és cert, no han anat per allà on somiàvem quan també nosaltres portàvem faixa roja. Però els esforços personals i les complicitats compartides amb amics i coneguts ens han impregnat de solatges enriquidors, de vides dins de la vida, que ens han ajudat a avançar amb algunes esperances intactes. Les enfebrades idees de joventut han passat avall, i ara són només vives en la nostra memòria. Però també hem après que la memòria és, precisament, la institució social més sòlida i duradora. Las cosas no son como las vemos, sinó como las recordamos, assegurava don Ramón del Valle Inclán. En el camí cap a la maduresa indesitjada, també hem hagut d’aprendre a fer les paus amb les marques de la temporalitat. Ja sabem, per exemple, que el passat és un altre país i que el futur no és sinó un present ajornat. Per això hem hagut d’acceptar que l’única revolució possible s’escrivia en lletra minúscula i es practicava enganxada als plaers discrets i a les esperances minimalistes. Incrèduls davant del rovell que imposa el pas dels dies, ens hem esforçat a trobar noves fonts de sentit vitals a les que ens aportava la tradició heretada. A aquestes alçades de la vida podem assegurar que dibuixar --o escriure!-- és una manera educada de redissenyar unes biografies que se’ns escapen entre els plecs imprevistos de l’edat. L’expressió artística és, al cap i a la fi, un espai d’intimitat i d’autonomia irrenunciables --tan difícils d’aconseguir en altres aspectes de la vida. Manolo Fuster està a punt de complir la majoria d’edat convencional. L’escriptor deixa constància ací --encara que no caldria-- que el fill del Tossal i de les converses sota l’ombra protectora d’aquella figuera ha arribat a la plenitud creativa. I firma i segella --en acta notarial si convé!--que aquesta és el fruit d’un itinerari vital i de les connexions que ha establit al llarg de l’existència. Però Manolo --i ara és el seu còmplice, qui ho afirma-- és al mateix temps l’artista il•lustrat que ell mateix ha dibuixat amb pols de cirurgià. Amb l’excusa d’un paisatge sentimental que es difumina i que l’artista fixa per a l’avenir. Amb la recerca incessant dels somnis dels amants que no es troben. Amb la visió d’una Havana íntima que l’enamora i el revela a parts iguals. L’artista romàntic sol buscar finalitats majúscules en la creació personal. Però Manolo, descregut de tota transcendència, sap que la salvació --personal, artística: humana-- jau només en el fons del tinter que li excita la imaginació i n’alimenta el plomí. Al capdavall, la vida, com la felicitat, és fragmentària, fugaç i poc estàndard. I cadascú la viu o la immortalitza tal com les pròpies habilitats li permeten. A aquestes hores de la vida, ja sabem que és impossible tornar enrere, nàixer en un altre lloc, en una altra època, tenir uns altres amics o haver jugat en un altre equip de futbol. Els quadres que tenen vostès davant són l’autèntica biografia de Manolo Fuster, l’espina dorsal d’una vida a la recerca de la bellesa de l’expressió. La complicitat i la companyia són, en qualsevol cas, els beneficis que ell --i jo i vostès mateixos-- hem tret d’un esforç tenaç i d’un domini prodigiós de la tècnica. Al cap i a la fi, ¿què busca l’artista sinó companyia? El dibuix o l’escriptura no són més que sistemes de memòria més o menys càlida. La resta, un pur comentari. Com aquest mateix. http://www.tonimolla.cat/eblog.php?pl=404Wed, 2 Nov 2011 13:53:44 +0100Us passe l'enllaç d'un blog d'una amiga nord-americana que ens va visitar fa uns dies: Speaking valenciana http://www.tonimolla.cat/eblog.php?pl=403Mon, 24 Oct 2011 09:24:45 +0200El valor econòmic de la tv pública http://www.tonimolla.cat/eblog.php?pl=402Thu, 20 Oct 2011 10:11:22 +0200Us passe el documental "Paraula de cavallers", un treball de la periodista Teresa Orquín per al programa Dossiers de RTVV. Una panoràmica del món de la pilota valenciana: Paraula de cavallers http://www.tonimolla.cat/eblog.php?pl=401Mon, 17 Oct 2011 09:49:11 +0200Contra la immersió escolar http://www.tonimolla.cat/eblog.php?pl=400