Petita història d´un gran esport -la pilota valenciana- i d´un cavaller de faixa roja -el Genovés.

La utopia necessària es divideix en tres parts clarament distintes que, de fet, poden llegir-se independentment. En la primera, l'autor reflexiona sobre la realitat nacional i el nacionalisme des d'una perspectiva teòrica. En la segona, la matèria d'assaig són les relacions entre els canvis històrics esdevinguts els darrers anys i les noves formulacions nacionalistes. La proposta ideològica que se'n desprèn és la consideració de la nació com a societat civil. La redefinició de la identitat i d'un nacionalisme laic entès com a instrument de construcció de la utopia són els elements al voltant dels quals l'autor basteix el seu discurs. La tercera part és al reflexió sobre els Països Catalans a partir de la realitat valenciana en què viu l'autor. La reivindicació del pensament de Joan Fuster com un projecte de compactació social i d'avanç democràtic subjau al llarg de tot el llibre. Premi d’assaig Rovira i Virgili 1993.

Aquesta col·lecció d’opuscles, a més de refrescar alguns àmbits de la memòria històrica, pretén ajustar comptes, servir com a confessions de part i donar testimoni d’una realitat que rarament coincideix amb la versió oficial i amb els estereotips que s’alimenten des de València, des de Catalunya o des de certs poders transnacionals que actuen amb callada complicitat amb uns i altres.

Espill d'insolències era una selecció de textos corresponents als "quaderns" escrits per Toni Mollà entre 1992 i 1997. Amb Al pas dels dies, l'autor torna a la prosa de no-ficció amb un projecte del qual el Quadern d'entretemps és el primer lliurament. Es tracta de proses d'identitat híbrida entre els "papers privats" de què parla Enric Bou i la voluntat d'"intervenció pública" que reivindicava Joan Fuster per a les formes assagístiques. La prosa de Mollà, hereva de Josep Pla i de Joan Fuster, es mostra acií diàfana i punyent com mai.