Els canvis produïts en l’entorn social –com la crisi de l’espai públic–, en el polític –com la privatització d’antics monopolis– i en el comunicatiu –com la creació de grans empreses informatives privades– exigeixen una reflexió sobre el sector públic de la comunicació. Aquest llibre planteja el debat inajornable sobre la televisió pública amb bases empresarials i informatives. L’autor aposta per una reformulació del sector audio visual i per un nou model de gestió de la televisió pública d’acord amb aquells canvis.

Vint anys després de la publicació dels tres volums del Curs de sociolingüística, aquesta obra recull articles en què l’autor manifesta les principals preocupacions en aquest camp, atenent els canvis socials que s’han produït. L’anàlisi de la substitució lingüística i el procés de normalització –amb la política i la planificació lingüístiques–, són transversals al conjunt. Hi ha articles més divulgadors i d’altres més acadèmics, però tots comparteixen una decidida voluntat de fomentar el debat i presentar alternatives. L’objectiu final és estimular la reflexió sobre els fenòmens sociolingüístics que s’esdevenen entre nosaltres, per entendre’ls i, sobretot, mirar de resoldre’ls.

Les transformacions socials, polítiques, culturals i comunicatives obliguen a una revisió permanent de la investigació social sobre la llengua, i , consegüentment, de les estratègies de política i planificació lingüística.

Les ideologies tenen un paper angular en la dinànica dels conflictes lingüístics perquè són la biga mestra de la configuració cultural i sombòlica del món modern. I tanmateix, la sociolingüística ha dedicat un interés circumstancial a l'anàlisi d'aquesta relació. Ideologia i conflicte lingüístic és una miscel.lània per a l'estudi de les connexions entre aquest binomi des d'enfocaments diferents.

Com sabem, el mercat –i el mercat lingüístic n’és una varietat– no és capaç d’atendre les necessitats culturals de totes les comunitats lingüístiques, sinó que, per contra, crea i subratlla diferències. La política –la intervenció estatal, en primer lloc– es presenta com el mecanisme corrector de les dissimetries entre els mercats lingüístics i els espais culturals. La globalització, la cultura audiovisual, l’economia i el fenomen d’Internet són algunes de les qüestions que es tracten en aquesta obra.

El 1987 iniciàvem aquesta col·lecció amb un Curs de sociolingüística, en tres volums, que va tenir una gran acollida, però el temps no passa debades. L’estructura social i política d’aleshores té poc a veure amb l’actual. Els canvis econòmics, socials i culturals han estat immensos. De la revisió i actualització d’aquell Curs primerenc, n’ha resultat aquest Manual de sociolingüística, que vol oferir una síntesi del coneixement sociolingüístic.

El darrer Fuster. Un repàs per la vida i l´obra -oral i escrita- del millor assagista valencià de tots els temps. Però també, una mirada escèptica, sarcàstica i punyent com sempre, a l´actualitat més novedosa.

Petita història d´un gran esport -la pilota valenciana- i d´un cavaller de faixa roja -el Genovés.